Dany Cerebral Adquirit

“Aquelles lesions de qualsevol origen que es produeixen de forma aguda en les estructures cerebrals en persones que han nascut sense cap tipus de dany, i que causen en l’individu una deterioració neurològica permanent respecte a la situació prèvia, la qual cosa condiciona un menyscapte de la seua capacitat funcional i de la seua qualitat de vida”

D’aquesta definició es poden extraure quatre criteris que haurien de complir-se perquè un cas siga catalogat de Dany Cerebral Adquirit (DCA): 

La lesió afecta a part o a la totalitat de l’encèfal (cervell, tronc cerebral i cerebel).

El debut clínic de la lesió és agut (es produeix en un període de temps de segons a pocs dies).

Existeix una deficiència com a conseqüència de la lesió, que és objetivable a través de l’exploració clínica o una prova diagnòstica. 

Aquesta deficiència produeix una deterioració del funcionament i de la qualitat de vida de la persona respecte a la situació prèvia.

Terapia ocupacional. Servicio de Neurorehabilitación de hospitales Nisa

En la seua essència, el dany cerebral adquirit és per tant un concepte heterogeni a causa de tres aspectes fonamentals:

Pot deure’s a múltiples causes. No té una etiologia única. 

No es tracta d’una síndrome clínica definida. L’afectació de sistemes funcionals cerebrals pot ser única o múltiple, amb graus de gravetat que poden ser variables en cadascun d’ells.

L’evolució és també variable.

CAUSES

Des del punt de vista de la seua freqüència d’aparició, els dos grans grups de pacients amb DCA inclouen els traumatismes cranioencefàlics (TCE) i els ictus; la tercera causa en freqüència és l’encefalopatia anòxica. Un altre grup de malalties encara menys freqüents com a causa de DCA serien les infeccions del sistema nerviós central (SNC). L’efecte dels tòxics, agents físics, els tumors cerebrals i les malalties inflamatòries autoimmunes del SNC constitueixen causes menys habituals de DCA. En la taula 1 s’exposa un llistat de les etiologies del DCA.

La importància global de cadascuna d’aquestes causes ve determinada per la seua repercussió sociosanitària. Per a estimar-la, hem de considerar principalment tres factors epidemiològics:

La seua freqüència global, tant la seua incidència (taxa de casos nous per any) com la seua prevalença (taxa de casos totals acumulats en un moment donat)

El perfil de la població afectada (edat, situació laboral, etc.)

La gravetat de les deficiències secundàries a la lesió

La repercussió sociosanitària de cadascuna de les causes de DCA serà major com més gran siga la seua freqüència, més jove la població afectada i més greus les deficiències. A més, no hem d’oblidar que les conseqüències del DCA també abasten a l’entorn del pacient, especialment als seus familiars, per la qual cosa han de ser part importants en l’actuació terapèutica.

EL DANY CEREBRAL EN XIFRES

Donada l’heterogeneïtat pròpia del DCA, la dimensió epidemiològica del problema no és fàcil de definir. Les dades de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAT) (INE, 2008) ens poden oferir una idea aproximada del problema al que ens enfrontem. D’acord amb aquesta enquesta:

  1. A Espanya resideixen 420.064 persones amb dany cerebral adquirit.
  2. El 78% d’aquestes casos es deuen a accidents cerebrovasculars mentre que el 22% restant correspon a la resta de les causes del Dany Cerebral Adquirit (TCE, anòxies, tumors i infeccions cerebrals).
  3. Els problemes més freqüents dels pacients amb DCA són les deficiències de mobilitat, autoatenció, activitats domèstiques, aprenentatge, coneixement i comunicació.

Taula 2.  Distribució de persones amb dany cerebral adquirit segons tipus de discapacitat i causa del dany cerebral. Dades de l’enquesta de Discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència. (EDAT, 2008)

ABI due to cerebrovascular accidents

Discapacitat de la visió

31%

Discapacitat de la audició

26%

Discapacitat de la comunicació

39%

Discapacitat en l'aprenentatge i aplicació del coneixement

34%

Discapacitat en la mobilitat

86%

Discapacitat en l'autoatenció

74%

Discapacitat en la vida domèstica

75%

Discapacitat en la interaccions personals

30%

ABI due to other causes

Discapacitat de la visió

19%

Discapacitat de la audició

15%

Discapacitat de la comunicació

62%

Discapacitat en l'aprenentatge i aplicació del coneixement

63%

Discapacitat en la mobilitat

72%

Discapacitat en l'autoatenció

73%

Discapacitat en la vida domèstica

73%

Discapacitat en la interaccions personals

55%

En considerar la distribució per edat i sexe, un 52,5% de les persones amb DCA són dones enfront d’un 47,5% d’homes. No obstant açò, en atendre a l’edat, la proporció entre homes i dones canvia. Així, en el grup d’edat de 6 a 64 anys els homes superen a les dones amb percentatges del 57,9% i el 42,1% respectivament. Les dades per edat indiquen el pes de les persones de 65 anys i més en aquesta població: representen el 65,03% de les persones amb DCA enfront d’un 34,97% de persones per sota d’aqueixa edat.

Taula 3. Persones amb dany cerebral adquirit segons la causa per la qual es produeix Dades de l’enquesta de Discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència. (EDAT, 2008)

Edad DCA

Taula 4. Persones amb DCA segons sexe i trams d’edat (Espanya, 2008). Dades de l’enquesta de Discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència. (EDAT, 2008)

Homens de 6 a 64 anys

43%

Homes de 65 i més anys

57.4%

Dones 6 a 64 anys

28.1%

Dones de 65 i més anys

72%

En global, la taxa de prevalença de persones amb dany cerebral en el nostre país és de 9.3/1000 habitants (8.9 en homes i 9.7 en dones) amb un màxim de 13.1 a Galícia i un mínim de 5.8 a La Rioja.

Per etiologia les taxes de prevalença són de 7.3/1000 persones amb DCA després d’un ictus (6.7 en homes i 7.8 en dones) i de 2/1000 (2.2 en homes i 1.8 en dones) per altres causes. Com es pot apreciar, la causa més prevalent de dany cerebral en el nostre país és l’ictus encara que entre els pacients més joves la principal causa són els TCE.

Atès que no totes les lesions cerebrals adquirides generen un mateix nivell de discapacitat, una forma interessant d’analitzar les dades de l’enquesta EDAT és analitzar la repercussió de la lesió cerebral sobre determinades funcions o activitats bàsiques de la persona, com poden ser les anomenades activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) que inclouen menjar, condícia, higiene, neteja i alimentació, entre altres. Segons els resultats detallats de l’Enquesta, 375.912 persones amb DCA presenten alguna discapacitat per a les ABVD (89%). El 71% d’aquestes persones no pot realitzar alguna d’aquestes activitats si no rep algun tipus d’ajuda.

IV. EL COST DEL DANY CEREBRAL

Les malalties mentals són, d’acord a l’Organització Mundial de la Salut, la causa més freqüent de pèrdua de Qualitat de Vida Relacionada amb la salut (CVRS) en el nostre continent. Aquestes malalties provoquen al voltant d’un 25% de la perduda global de CVRS provocada per totes les malalties. En concret, les malalties orgàniques cerebrals representen un 35% de la càrrega total de totes les malalties. L’ictus ocupa el segon lloc quant a la càrrega de malaltia a Europa (responsable del 6,8% de la pèrdua d’Anys de Vida Ajustats per Discapacitat-AVAD), mentre que els accidents de trànsit ocupen el setè lloc (2,5%). D’acord a aquestes dades, no és d’estranyar que el cost del tractament d’aquesta patologia siga molt elevat.

En estudis de costos de l’atenció al DCA han de considerar-se els costos directes tant assistencials o professionals com no professionals (derivats de cuidadors i família), així com els costos indirectes, entesos com a tals aquells associats amb la pèrdua de producció de béns i serveis que ocasiona una malaltia. En termes globals, d’acord a un estudi del 2011 abastant la comunitat foral de Navarra i el País Basc, la càrrega econòmica total de l’atenció al pacient amb seqüeles provocades per un DCA en aquesta àrea s’ha calculat en uns 382,12 milions d’euros per any distribuït entre els 215,27 i 166,87 milions d’euros de cures formals i informals respectivament. Extrapolant aquestes xifres a nivell nacional el cost total excedeix els 3.000 milions d’euros/any amb un cost mitjà per individu estimat al voltant de 21.040 euros per any.

V. BENEFICIS DE LA REHABILITACIÓ

Els beneficis que des del punt de vista econòmic suposen la posada en marxa i inclusió dels pacients que han patit un DCA de qualsevol etiologia en programes de rehabilitació precoces, intensius, específics i perllongats han sigut demostrats tant en fases inicials de la malaltia com en fases tardanes.

En fases agudes de la malaltia, s’ha estimat que la inclusió precoç en programes de rehabilitació redueix els temps d’estada hospitalària, amb el conseqüent abaratiment de costos que açò suposa, estimat al voltant de 40.000 $ per pacient.

En períodes d’atenció més crònics, els programes de rehabilitació han demostrat un augment en la taxa de reinserció familiar i laboral en els pacients més lleus i una reducció en la necessitat de cures, especialment en els pacients més greus. Respecte a la necessitat de cures especialitzades, s’ha comparat el cost i el benefici de rehabilitar aquests pacients en programes específics de rehabilitació o sense aquests beneficis. D’acord a aquests estudis, encara que globalment aquests programes són costosos, la despesa sol amortitzar-se considerant l’esperança de vida d’aquests pacients, de manera que en termes de cost-eficàcia resulten clarament superiors a tractaments no específics. Els beneficis en termes de cost dels diferents tractaments abasten tant l’esfera motora com la cognitivoconductual.