Estat Vegetatiu

L’Estat Vegetatiu (EV) fa referència a un estat de vigília (despert), en absència de resposta cap a un mateix o l’entorn, en el qual solament s’observen respostes motores reflecteixes, sense interacció voluntària cap al mitjà que ens envolta. En l’Estat Vegetatiu les funcions autonòmiques com la respiració, el ritme cardíac o la regulació de la temperatura estan conservades. Pot ser diagnosticat aviat després d’un dany cerebral i pot ser parcial o totalment reversible, o progressar a un estat d’estat vegetatiu permanent o a la mort del pacient.

Entre els principals criteris clínics que ho caracteritzen están

  • El pacient no mostra signe algun de consciència de si mateix o del seu entorn
  • El pacient té preservat el ritme vigília-somio, és a dir, alterna períodes en els quals està “despert” amb períodes de “somni”.
  • El pacient té els ulls oberts espontàniament o els obre en estimular-li
  • Existeix falta d’evidència de resposta continuada, reproduïble, intencionada o voluntària davant estímuls visual, auditiu, tàctil o nociceptiu (dolor).
  • El pacient no respon a cap ordre, no vocalitza ni emet paraules recognoscibles.
  • El pacient no demostra moviment intencionat (pot mostrar moviments reflexos com a retirada flexora al dolor o somriure involuntari).
  • El pacient pot presentar de forma ocasional, plor, somriure o pot arrugar el front o/i les celles però aquestes respostes no es relacionen de forma consistent amb la presentació d’un estímul.
  • Comença a aparèixer respostes automàtiques davant determinats estímuls com per exemple.
  • Davant estímuls dolorosos presenten respostes com a retirada, mímica o gestos de desgrat com arrugar el front. o/i les celles.
  • Abans estímuls auditius (un soroll fort, la veu…) comença una breu orientació cap a ells
  • Breu fixació davant estímuls visuals
  • La funció cardiorrespiratòria i el control de la tensió arterial solen estar preservats. El pacient presenta una doble incontinència (vesical i intestinal).

Amb els pacients en “Estat Vegetatiu”, des del punt de vista cognitiu, l’objectiu és aconseguir una “adequada interacció amb l’entorn” mitjançant respostes voluntàries i consistents davant els estímuls del mateix. Per aconseguir-ho hem de practicar una tècnica d’acostament global mitjançant l’estimulació amb la qual es pretén donar-li confiança i ajudar-li a tornar a donar sentit al món que li envolta i per a això comptem amb dues tècniques, l’Estimulació Basal i l’Estimulació Multisensorial.

En el Servei de Neurorehabilitació d’Hospitals Nisa som especialistes en la valoració i tractament dels pacients amb estats alterats de consciència (Coma, Estat Vegetatiu o Síndrome de Vigília sense Resposta i Estat de Mínima Consciència) i comptem amb una línia d’investigació oberta que el seu objectiu és conèixer millor els canvis neurales que ocorren des de l’estat de coma a la recuperació de la consciència.

Per això, hem desenvolupat un programa específic d’intervenció terapèutica per als pacients amb baix nivell de consciència que inclou una valoració clínica i neurològica, així com el tractament farmacològic, estimulació multisensorial i basal, fisioteràpia i mesures posturals, i estimulació de la musculatura orofacial, entre unes altres.

El nostre model assistencial per a aquest tipus de pacients ha estat recentment consensuat amb la Federació d’Associacions de Dany Cerebral (FEDACE). Aquesta col·laboració s’ha materialitzat en la primera guia publicada al nostre país sobre la Síndrome de Vigília sense Resposta i Estat de Mínima Consciència. En aquest document es concretitza el coneixement actualitzat sobre el diagnòstic, valoració i tractament dels pacients amb baix nivell de consciència i s’exposa de forma pràctica l’experiència dels diferents professionals que formen el nostre servei en l’abordatge terapèutic d’aquest tipus de pacients

(http://fedace.org/sindrome-de-vigilia-sin-respuesta-y-de-minima-con- ciencia-cuaderno-fedace-13/)