Paràlisi Cerebral Infantil

La paràlisi cerebral infantil (PCI) és la causa més freqüent de discapacitat motora en xiquets. Quan parlem de PCI fem referència a un grup d’alteracions no progressives del moviment i la postura que limiten l’activitat, deguda a un lesió del cervell ocorreguda durant el desenvolupament cerebral del fetus o el xiquet menut (podent ocórrer en la gestació, el part o durant els primers anys de vida). Els trastorns motors s’acompanyen freqüentment d’alteracions sensorials, perceptives, cognitives, de la comunicació, epilèpsia i/o problemes musculoesquelètics secundaris.

Epilèpsia

45%

Cognitives

50%

Auditives

12%

Llenguatge

38%

Oftalmològics

12%

La causa més freqüent de PCI és el dèficit de subministrament sanguini a un encèfal en desenvolupament, a causa d’hemorràgies, inflamació o ictus. Les causes són molt diverses no coneixent-se amb certesa en moltes ocasions (en un 40% es desconeix l’origen, podent ser malformacions, lesions cerebrals que ocorren durant la vida fetal per infecció o falta d’oxigen i reg sanguini, problemes del part i lesions o accidents postnatals secundaris, a meningitis, encefalitis, accidents de trànsit, ofegament, etc.).

Prenatals o congènites

35%

Perinatals

55%

Postnatals

10%

Per definició la lesió és estable (no progressiva) i els trastorns són persistents però canvien amb l’edat. Les manifestacions de la PCI depenen de l’extensió i la localització de la lesió cerebral, així com de la capacitat del cervell a adaptar-se a ella. El coneixement cada vegada major dels mecanismes de plasticitat cerebral està d’acord amb la idea que el neurodesenvolupament continua per a tota la vida i ha realçat la importància d’un tractament Rehabilitador intensiu i especialitzat en els pacients amb PCI. En els últims anys el pronòstic ha millorat gràcies a noves eines i enfocaments terapèutics.

  • Trastorns de la fixació postural
  • Fallades en la supressió de reflexos arcaics
  • Parèsia, paràlisi o trastorns en els patrons funcionals de la motricitat voluntària
  • Espasticitat i altres trastorns del to muscular
  • Moviments involuntaris
  • Fallades en el desenvolupament del control d’equilibri i control postural

Els primers signes clínics apareixen en qualsevol moment entre el naixement i els tres anys. Alguns signes precoços (abans dels 3-4 mesos) que poden fer sospitar alguna alteració són:

  • Alteracions de la deglució i en les habilitats motores en el nounat
  • Absència de moviments espontanis als 2-4 mesos
  • Absència de somriure social als 3 mesos
  • Absència de seguiment ocular als 3 mesos
  • Absència completa de sustentació cefàlica als 3 mesos
  • Hipotonia important
  • Espasmes o rigidesa important
  • Clara preferència per moure una part del cos
Sesión de Lokomat para rehabilitación motora de una paciente infantil de daño cerebral

Hi ha diverses classificacions en funció de la topografia (les parts del cos afectades a nivell motor), la neuropatologia (les estructures cerebrals lesionades), o les alteracions del to i del moviment predominants (flàccides, espàstica, distonia, rígida…). Actualment l’objectiu de la classificació és descriptiu i també funcional i s’ha d’afegir al trastorn motriu, si existeix, alguna de les alteracions acompanyants descrites.

Generalment es classifica:

Segons la part del cos afectada: hemiplegia, diplegia, tetraplegia, monoplegia, triplegia
Segons l’alteració del to i/o moviments: espàstica (la més freqüent: 80%), atàxica, “distònica” o mixta.

PARÀLISI CEREBRAL ESPÀSTICA

Espasticitat significa rigidesa; les persones que tenen aquesta classe de paràlisi cerebral troben dificultat per a controlar alguns o tots els seus músculs, que tendeixen a estirar-se i afeblir-se, i que sovint són els que sostenen els seus braços, les seues cames o el seu cap. La paràlisi cerebral espàstica es produeix normalment quan les cèl·lules nervioses de la capa externa del cervell o escorça, no funcionen correctament. Es dóna en un percentatge d’un 60-70% de les persones amb paràlisi cerebral.

PARÀLISI CEREBRAL DISQUINÈTICA O ATETOIDE

Es caracteritza, principalment, per moviments lents, involuntaris (que s’agreugen amb la fatiga i les emocions i s’atenuen en repòs, desapareixent amb el somni) i descoordinats, que dificulten l’activitat voluntària. És comú que les persones que tinguen aquest tipus de paràlisi cerebral tinguen uns músculs que canvien ràpidament de fluixos a tibants. Els seus braços i les seues cames es mouen d’una manera descontrolada, i pot ser difícil entendre’ls a causa que tenen dificultat per a controlar la seua llengua, la seua respiració i les cordes vocals. La paràlisi cerebral atetoide és el resultat de què la part central del cervell no funcione adequadament.

PARÀLISI CEREBRAL ATÀXICA

Les persones amb paràlisi cerebral atàxica tenen dificultats per a controlar l’equilibri a causa d’una lesió en el cerebel. Segons l’abast de la lesió, aquestes persones poden arribar a caminar, encara que ho faran de manera inestable.

PARÀLISI CEREBRAL MIXTA

La paràlisi cerebral mixta es produeix quan el cervell presenta lesions en diverses de les seues estructures, per la qual cosa, en general, no es manifestaran les característiques dels diferents tipus en les seues formes pures, sinó que existiran combinacions. També podem diferenciar la paràlisi cerebral en funció de la part del cos que es troba afectada, tenint així una classificació per criteris topogràfics:

HEMIPLEGIA
Es produeix quan la discapacitat es presenta únicament en la meitat esquerra o dreta del cos.

PARAPLEGIA
Afectació sobretot de membres inferiors.

TETRAPLEGIA
Estan afectats els dos braços i les dues cames.
DISPLEGIA
Afecta a les dues cames, estant els braços gens o lleugerament afectats.
MONOPLEGIA
Únicament està afectat un membre del cos.

Finalment, en funció de la severitat amb la qual es manifesta la paràlisi cerebral, podem dividir-la en:

PARÀLISI CEREBRAL LLEU
Es produeix quan la persona no està limitada en les activitats de la vida diària, encara que presenta alguna alteració física.
PARÀLISI CEREBRAL MODERADA
En aquest cas l’individu té dificultats per a realitzar les activitats diàries i necessita mitjans d’assistència o suports.
PARÀLISI CEREBRAL SEVERA
La persona requereix de suports per a pràcticament totes les activitats de la vida diària.